PUENTE LA REINA - ESTELLA

Día número cinco

Caminar desde Puente la Reina hasta Estella ha sido un agradable paseo. Llegamos cansados, como siempre, pero creo que nuestros cuerpos van adaptándose al ritmo de los 20/25 km. diarios.
Hoy en el camino hemos caminado acompañados por la familia de Logroño: Alejandro, Marga y Héctor. Les conocimos en Roncesvalles, pero hasta hoy no habíamos hablado tanto.
Llegar a Estella ha supuesto un regalo. Su arte y su paisaje son tan agradables para el cuerpo como para la mente.Me he pasado media hora sentada en la hierba, al lado del río, frente a una iglesia románica encantadora, roto el silencio sólo por el canto de los pájaros y por el ronroneo del río deslizándose entre piedras y arena. Siempre he pensado que las ciudades y los pueblos con río tienen un encanto especial.
El albergue es uno de los mejores y allí hemos aprovechado para lavar la ropa.

25 d’abril de 2000
Puente la Reina - Estella
Caminar des de Puente la Reina fins a Estella és un agradable passeig. Arribem cansats, com sempre, però els nostres cossos es van adaptant al ritme dels vint a vint-i-cinc quilòmetres diaris.

Avui hem caminat acompanyats per la família de Logronyo. Ens vam conèixer a Roncesvalles, però fins avui només havíem creuat quatre paraules comptades. Jo he caminat al costat de la Marga tota l’estona i ha estat un veritable plaer.
Arribar a Estella ha suposat un regal. El seu art i el seu paisatge són tan agradables pel cos com per la ment. Després d’anar a dinar amb les dues famílies conegudes – la família de Behobia i la família de Logronyo- i mentre tothom es quedava a l’alberg a descansar jo m’he passat mitja hora asseguda a l’herba, al costat del riu, davant per davant d’una església romànica encisadora, trencat el silenci només pel cant dels ocells i pel xiuxiueig del riu esmunyint-se entre sorra i pedres. Sempre he pensat que les ciutats i els pobles amb riu tenen un encant especial.
M’he fumat una cigarreta extra i he estat la persona més feliç del món: amb una església romànica, un pont, un bocí d’herba i un riu, però tot exposat només per a mi, com en un paisatge d’un quadre d’un pintor d’aquells que surten cada tarda amb el seu cavallet i pinten el que veuen amb els ulls del cor.
L’alberg és un dels millors i allà hem aprofitat per rentar la roba.