ESTELLA - LOS ARCOS

Sexto día

De Estella a Los Arcos. Otro paseo. Empezamos todos con el inevitable dolor de pies que arrastramos desde el primer día, pero ya estamos acostumbrados.
Gerard tenía una rodilla súper hinchada y hemos decidido quedarnos allí, en Los Arcos. Marga, Alejandro y Héctor han continuado unos km más. Nos ha dolido separarnos, pero nos volveremos a ver en Logroño, donde finalizan ellos su etapa porque viven allí.

26 d’abril de 2000

D’Estella a Los Arcos.

Aquesta caminada es converteix en un altre passeig. Comencem tots amb l’inevitable dolor de peus que arrosseguem des del primer dia, però al que ja estem acostumats. En Gerard tenia un genoll inflamat i , arribant a Los Arcos, decidim no continuar. La Marga, l’Alejandro i Hèctor segueixen avançant uns quants quilòmetres més. Ens ha dolgut separar-nos però sabem que ens tornarem a trobar a Logronyo, on ells finalitzen la seva etapa perquè, com ja hem dit , viuen allà.

Arribant a Los Arcos, quasi a l’hora de dinar, ens ajuntem amb els italians, un matrimoni i un amic, tots tres jubilats, amb els què ja fa un parell de dies que xerrem en alguns moments, mentre caminem. L’home del matrimoni, Vareno, porta un paraigua que li serveix de bastó. Quan plou s’hi aixopluga i quan no plou fa el seu servei com a bordón. Vareno xiula tot el dia. Al principi fa gràcia, però quan portes unes quantes hores sentint el seu xiulet, acabes una mica neuròtic i optes per separar-te’n unes quantes passes. Xerrar amb ella, la Rinalda, també és un plaer, així que, de vegades, és interessant agafar-la de bracet i allunyar-la uns metres del seu home, els metres justos perquè el xiulet no se’t fiqui al cervell. L’amic de tots dos, Domenico, és un home interessant, jo diria que fins i tot és guapo, amb una cultura increïble i que cada vegada que veu una ermita allà ben lluny, fa una correguda i s’hi arriba, encara que s’hagi de desviar del camí. Des de l’ermita, castell o monument on hagi decidit anar, fa fotografies que ens ensenya després, quan ens atrapa, incomprensiblement, al cap de poca estona. Potser és un atleta camuflat. Té una seriosa debilitat per en Joan Salvador, cosa que em fa molta gràcia, molta més a mi que a ell.